Presentació
La Serra de Moixeró és una serra del nord de Catalunya, al límit de les comarques de la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Pendís, Grus) i el Berguedà (Gréixer), als Pirineus Orientals. Tot i que forma part d'un massís o serra separada de la Serra del Cadí se sol confondre o atribuir el nom de Cadí fins a la Serra de Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Fins i tot el túnel que travessa el Moixeró, salvant així la collada de Toses, es anomenat túnel del Cadí. El 1984 fou inaugurat el túnel del Cadí, pas subterrani de carretera que travessa el massís pel sector del serrat de la Miquela.
Fauna i flora
Conegut tradicionalment per la seva abundància en espècies cinegètiques, el Parc Natural del Cadí-Moixeró és un dels enclavaments biològics més importants del Prepirineu català.
A les pedreres es troba un endemisme pirinenc, el julivert d'isard. Entre les aus el gall fer i trencalòs són les espècies faunístiques més destacades, a més d'isard, picot negre, perdiu xerra i tritó pirinenc.
La pedra de Gréixer, riolites efusives bigarrades, és un cas isolat; dominen les calcàries devonianes als cims i els esquistos carbonífers al voltant i vers l'est. La vegetació és de pi roig o avet, amb rodals de faig, fins a uns 1.800 metres, on comença el pi negre, i a partir dels 2.000 metres prats o roques blanquinoses, segons la forma de l'alteració atmosfèrica per formar sòls.
La vegetació de Cadi-Moixeró està composta de prats alpins boscos subalpins de pi negre i avet, pinedes de pi roig i taques de roure i faig.
Situació
S'estén al llarg d'uns 30 quilòmetres, dividit en dues grans serralades, la del Cadí i la del Moixeró. Les dues serres formen un impressionant conjunt muntanyós de penya-segats i zones rocoses, amb el Puig Vulturó (2.647 m.) Com a màxima alçada.
Punts destacats
La totalitat del Moixeró forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró, juntament amb la Serra del Cadí, el massís del Pedraforca i gran part de la Tosa d'Alp i el Puigllançada.
Pel seu caràcter més antic (paleozoic i ja format en el plegament hercinià) respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís (1.760 m altura), continuat per la Tosa d'Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses. Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat. Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Pratagre (2.012 m alt), el Moixeró (2.078 m) i el pla del Moixeró (2.063 m), les Penyes Altes de Moixeró (2.276 m), el serrat de la Miquela (2.161 m), les Soquetes (2.181 m) i el coll de Jou (2.000 m), on arriben els estreps de la Tosa. El vessant cerdà davalla gradualment cap a la plana herciniana de la Cerdanya per torrenteres que obren el camí.
El vessant del Berguedà, drenat pel riu de Gréixer, afluent del Bastareny, i que talla conseqüentment l'estructura, presenta línies de replans paral·lels a la carena.
El vessant del Berguedà, drenat pel riu de Gréixer, afluent del Bastareny, i que talla conseqüentment l'estructura, presenta línies de replans paral·lels a la carena.
L'avi Marxaire
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada