El Puigsacalm
És un dels cims més coneguts de Catalunya, i la seva estratègica ubicació, a cavall de les comarques d’Osona i la Garrotxa, fa que la seva ascensió sigui quasibé imprescindible per a qualsevol excursionista. Permet gaudir d’unes magnífiques vistes en totes direccions. Al Nord observarem els Pirineus Orientals; a l’Oest, la serralada del Cadí i el Pedraforca; A l’Est, la Garrotxa i la seva extensa quantitat de cims volcanics, i finalment, al Sud, el Montseny i la plana de Vic. La ruta és força bonica i distreta durant tota la seva durada.
Al arribar al cim ens vam trobar amb molt de vent i molta gent, però amb unes vistes espectaculars. Després ens dividirem i uns van tornar al restaurant, perquè tenien pressa per dinar, mentre altres vam anar al Salt de Sallent, que va resultar impressionant.
El Salt de Sallent.
Situat en la Vall de Llubriqueto, té el naixement a 2.334[1] metres, en el desguas de l’Estany Gémena de Baix. El seu curs inicial discorre cap el sud, on es troba el Salt de Llubriqueto, per després virar al sud est en el Pla de la Cabana, on rep per la dreta les aportacions del Barranc d'Estany Roi i de les Basses d'Estany Roi més orientals. Continuant en el seu curs cap el sud-est rep, també per la dreta, el torrent provinent del Tou de les Olles, per poc després desplomar-se en un segon salt: el de la Sallent, de uns 220 metres. Finalment desemboca en la riba dreta de la Noguera de Tor, just per sota de Caldes de Boí.
El dinar
Finalment tot va acabar, com sempre, amb una excel · lent dinar.
Les fotos de Carles Bellet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada