El Balandrau és una muntanya al massís dels Pirineus, concretament al nord de la comarca del Ripollès (Província de Girona) i relativament a prop de la Vall de Núria. Aconsegueix una altitud de 2.584 metres.
És a prop de la localitat de Tregurà de Dalt ia l'estiu es pot pujar en cotxe fins al Coll de la Gralla, el que facilita molt l'aproximació al pic.Situada a la serra que separa les valls de Ribes i Camprodon, entre els municipis de Queralbs i Vilallonga de Ter al Ripollès.
Al cim hi ha un vèrtex geodèsic de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Una de les possibles rutes parteix des del refugi de Coma de Vaca.
És un pic sense cap dificultat tècnica i amb paisatges d'alta muntanya formats per prats verds.
La seva ascensió no presenta cap dificultat en època estival, tan solament requereix una mínima preparació física i ganes de caminar unes hores per la muntanya. El paisatge està format per enormes prades que ho fa tot molt bonic.
A la fi de l'any 2000 (30/12/2000), és va produir en aquestes valls una sonada tragèdia: 10 muntanyencs que pretenien licitar al bec van perdre la vida per un brusc canvi de temps. En qüestió de minuts, un matí assolellat va donar pas a una enfortida nevada, con vents huracanats (de fins a 138 km / h), i la temperatura va descendir fins als -16 º C. És van produir allaus que van sepultar als muntanyencs.
La nostra aventura va començar a les 9:00 h del matí, quan vam arribar al lloc de partida (1.900 m), vam esmorzar i ens vam equipar bè per a iniciar l'ascensió. No feia massa fret ( 12º C), pero si molt de vent i el paisatge estava momentáneament cobert per la boira. A les 9:30 h. iniciàvem la marxa per el camí que surt de la dreta de la pista.
La drecera era bastant estesa i això permetia gaudir de l'entorn, al mateix temps que anàvem escalfant el cos, desapareixia el fred. Començavan a sobrar el jerseis, producte de la pujada, i algu de nosaltres es va posar en màniga curta.
Més o menys a les 12 hores arriberem al cim del Balandrau, que és enormement àmpla. En un costat te la creu i un vèrtex geodesic i a l'altre una placa. El paisatge era molt bonic i el sol era intens. Des de aquí es podia veure la vall de Núria, el Puigmal i els Bastiments al fons. No feia molt fred però el vent era intens i incrementava aquesta sensació. Ens vam fer les fotos de rigor (la de la senyera no pot faltar, almenys mentre pugui amb ella ...) i vam emprendre el descens (12:30 h).
La baixada va ser molt rápida, tot i que havia plaques de gel que ens dificultaven el pas. Sense més problemes, vam baixar a la vall i ens vam tornar a ajuntar amb aquells que s'havien quedat a mig camí.
Aixi prosseguirem tot junts fins l'autocar i anar a dinar al restaurant.
Vam dinar i vam emprendre finalment la tornada a Barcelona. Bonica excursió!
A la fi de l'any 2000 (30/12/2000), és va produir en aquestes valls una sonada tragèdia: 10 muntanyencs que pretenien licitar al bec van perdre la vida per un brusc canvi de temps. En qüestió de minuts, un matí assolellat va donar pas a una enfortida nevada, con vents huracanats (de fins a 138 km / h), i la temperatura va descendir fins als -16 º C. És van produir allaus que van sepultar als muntanyencs.
La nostra aventura va començar a les 9:00 h del matí, quan vam arribar al lloc de partida (1.900 m), vam esmorzar i ens vam equipar bè per a iniciar l'ascensió. No feia massa fret ( 12º C), pero si molt de vent i el paisatge estava momentáneament cobert per la boira. A les 9:30 h. iniciàvem la marxa per el camí que surt de la dreta de la pista.
La drecera era bastant estesa i això permetia gaudir de l'entorn, al mateix temps que anàvem escalfant el cos, desapareixia el fred. Començavan a sobrar el jerseis, producte de la pujada, i algu de nosaltres es va posar en màniga curta.
Més o menys a les 12 hores arriberem al cim del Balandrau, que és enormement àmpla. En un costat te la creu i un vèrtex geodesic i a l'altre una placa. El paisatge era molt bonic i el sol era intens. Des de aquí es podia veure la vall de Núria, el Puigmal i els Bastiments al fons. No feia molt fred però el vent era intens i incrementava aquesta sensació. Ens vam fer les fotos de rigor (la de la senyera no pot faltar, almenys mentre pugui amb ella ...) i vam emprendre el descens (12:30 h).La baixada va ser molt rápida, tot i que havia plaques de gel que ens dificultaven el pas. Sense més problemes, vam baixar a la vall i ens vam tornar a ajuntar amb aquells que s'havien quedat a mig camí.
Aixi prosseguirem tot junts fins l'autocar i anar a dinar al restaurant.
Vam dinar i vam emprendre finalment la tornada a Barcelona. Bonica excursió!
Les fotos de la sortida
El vídeo de la sortida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada