Aquest 13 de Juliol i dins dels actes de celebració del centenari del Club Natació Barcelona vam fer una sortida i ascenció a la mítica muntanya del Canigó.
Vam gaudir d'una magnífica experiència durant els dos dies que va durar la sortida. El refugi, on vam passar la nit, el podríem catalogar de "primera categoria", tant per l'estada com pel menjar i més a un preu molt assequible.
Però comencem fent una mica d'història del que és aquesta singular muntanya per a nosaltres els catalans.
Una mica d'història
El Canigó (denominació oficial des el 13 de juliol del 2012) és un massís muntanyós dels Pirineus, situat al Rosselló (Catalunya Nord al sud de França), entre les comarques de Conflent, Rosselló i Vallespir.
En ell estan els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà. Per això la muntanya té un significat especial per al catalanisme, que encara conserva.
Va inspirar el cançoner del Canigó, amb cançons que comencen amb les paraules:
"Muntanyes de Canigó, fresques són i regalades", així com el poema Canigó de Mossèn Cinto Verdaguer.
El ministeri francès d'Ecologia, Desenvolupament Sostenible i Energia ha declarat el massís del Canigó com un grand lloc national de França i li ha canviat oficialment la denominació francesa 'Canigó' pel seu nom en català 'Canigó'. En l'explicació que ofereix l'esmentat ministeri francès, considera el Canigó com la 'muntanya sagrada dels catalans'.
Com és un cim de fàcil accés, molta gent s'atreveix a pujar-hi. Però és el 22 de juny quan puja més gent, per encendre una foguera que vigilen durant tota la nit.
L'endemà baixen fins a Perpinyà amb torxes enceses d'aquesta foguera i torna cada un al seu lloc d'origen per, segons la tradició, encendre totes les fogueres de la nit de Sant Joan de Catalunya.
Les fotos de la sortida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada