El cim, anomenada "pica del Canigó", té 2.784 metres. Malgrat la seva moderada altura, va ser considerada la muntanya més alta dels Pirineus a causa del brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, fent-la més impressionant que altres muntanyes més encaixonades i situades entre valls més alts.
En ell hi ha els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà. Per això la muntanya té un significat especial per al catalanisme, que encara conserva.
Va inspirar el cançoner del Canigó, amb cançons que comencen amb les paraules: "La flama del Canigó"
Com és un cim de fàcil accés molta gent s'atreveix a pujar al seu cim. Però és el 22 de juny quan puja més gent, per encendre una foguera que vigilen durant tota la nit.
L'endemà baixen fins a Perpinyà amb torxes enceses d'aquesta foguera i tornen cadascun al seu lloc d'origen per, segons la tradició, encendre totes les fogueres de la nit de Sant Joan de Catalunya.
La sortida
Dia 8: Ascenció a la pica. Dos itiniraris
Es continua la pujada pel rocam de la vessant que porta al
b) Pel Barbet: amb la xemeneia final (tram vertical que cal estar mínimament preparat físicament)
Fotos Josep Maria Rebull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada