Sortida feta el 7 de Maig de 2011
La sortida va ser ser sonada i que es podia triar en Caiac o a peu.
Ambdues eleccions van ser com a molt emocionants i divertides i com vam sapiguer triar un bon restaurant va resultar una "gloriosa" jornada més per apuntar-nos.
Per als que es van decidir a anar en caiac
La foto final
EL CONGOST DE MONT-RABEI
|
La sortida va ser ser sonada i que es podia triar en Caiac o a peu.
Ambdues eleccions van ser com a molt emocionants i divertides i com vam sapiguer triar un bon restaurant va resultar una "gloriosa" jornada més per apuntar-nos.
Per als que es van decidir a anar en caiac
A la sortida del congost, la visió de les parets sud del Montsec i el majestuós vol del voltor ens embauca uns minuts. Un petit esforç més i... hora del dinar.
Superats els problemes inicials, passem el barranc de la Massana i el seu pont penjant, i ens introduïm en el congost: A banda esquerra, el camí excavat en la roca guanya alçada, mentre avancem en un paratge que ens recorda antigues pel•lícules del far-west i ens convida a remar en silenci, sentint la remor del vent i l’aigua.
Superats els problemes inicials, passem el barranc de la Massana i el seu pont penjant, i ens introduïm en el congost: A banda esquerra, el camí excavat en la roca guanya alçada, mentre avancem en un paratge que ens recorda antigues pel•lícules del far-west i ens convida a remar en silenci, sentint la remor del vent i l’aigua.
Per als que es decideixin a anar a peu
Espectaculars parets de més de 300 metres d'alçada, que són l'habitat de dues estranyes formes de vida, el trencalos i l'escalador.
Sortim des del Pinell, sota la silueta de la ermita de Nostra senyora del Congost, església romànica del segle XIII, i la torre defensiva circular del s. XI, que ens recorda que això era terra de frontera.
La travessa del Congost de Mont-Rebei és probablement una de les propostes més sorprenents que ens depara la muntanya catalana.
Espectaculars parets de més de 300 metres d'alçada, que són l'habitat de dues estranyes formes de vida, el trencalos i l'escalador.
Sortim des del Pinell, sota la silueta de la ermita de Nostra senyora del Congost, església romànica del segle XIII, i la torre defensiva circular del s. XI, que ens recorda que això era terra de frontera.
La travessa del Congost de Mont-Rebei és probablement una de les propostes més sorprenents que ens depara la muntanya catalana.
Com si es tractés d'una destral el riu Noguera Ribagorçana ha provocat un tall impressionant a la Serra del Montsec, deixant el Montsec de l'Estall a la seva dreta i el Montsec d'Ares a l'esquerra, divisòria que avui en dia coincideix amb la línia que separa Aragó i Catalunya, sent curiós, tanmateix, que una de les entrades al congost es faci per la comarca del Pallars Jussà i l'altra per la Noguera.
La pel·lìcula de la jornada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada