SANT MIQUEL DEL FAI
El monestir de Sant Miquel del Fai és un antic cenobi benedictí situat a la localitat de Riells, a la comarca del Vallès Oriental, pertanyent a la província de Barcelona.
Història
El monestir va ser fundat per Gombau de Besora, senyor entre altres terres del castell de Montbui a Caldas. En 997, Gombau va comprar les terres a Ramon Borrell. Es desconeix la data exacta de la fundació del monestir però en 1006 ja estava instal·lada una comunitat de frares, sent el seu primer abat Guillemund.
Tant els comtes de Barcelona com el mateix Gombau van dotar al monestir d'importants béns. En 1042, Gombau va unir, en qualitat de priorat, el monestir català amb el de Sant Víctor de Marsella per tal de garantir la continuïtat del cenobi després de la seva mort.
La comunitat resident a Sant Miquel va ser sempre petita, entre cinc i sis monjos. Va entrar en declivi a partir del segle XIV quan la comunitat va quedar reduïda a tres monjos. La vida religiosa al cenobi va finalitzar en 1567 quan es va convertir en una dependència de l'arxidiòcesi de Girona qui es va encarregar de mantenir el culte al recinte mitjançant sacerdots beneficiats. L'antic monestir es va anar transformant en un santuari al que acudien els veïns de les localitats properes. Després de la desamortització va quedar en mans de particulars. Les activitats religioses es van mantenir fins a 1936.
Tot i ser un monestir de petites dimensions va comptar amb importants donacions. Al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una creu romànica de plata repujada, obra única de l'orfebreria romànica, procedent de Sant Miquel. Al museu es troben també làpides, sarcòfags i altres articles de parament que demostren la riquesa que un dia va tenir aquest cenobi.
Arquitectura
L'església es va construir en una cova, servint-li de sostre la pròpia pedra. Es tracta de la major església troglodita del país. Té una portalada romànica formada per un arc de mig punt. Completa la portalada una arquivolta recolzada sobre un parell de columnes, rematades amb capitells decorats amb motius vegetals. Tan sols queden algunes restes de l'altar major.
Té una petita cripta a la qual s'accedeix a través d'una escalinata situada prop de l'entrada. En el sòl de l'església són visibles les làpides dels antics abats. A les capelles laterals, pràcticament desaparegudes, es troben dues tombes. La primera, del segle XIII, es creu correspon a Guillem, comte Osona i germà de Ramon Berenguer I, qui després de renunciar als seus drets, va ser monjo de Sant Miquel. L'altra tomba se suposa que és la d'Andrés d'Arbizu, monjo d'origen navarrès que va aportar nombrosos béns al cenobi.
L'antiga casa del priorat és d'estil gòtic i va ser construïda al segle XV. Durant molts anys va funcionar com a hostal, encara que conserva la seva disposició original.
Espai natural
El monestir es troba situat en un entorn natural ben conservat emmarcat pels penya-segats rocosos dels anomenats Cingles de Bertí, en el sistema muntanyós de la Serralada Prelitoral Catalana, i separa geogràficament la comarca del Vallès Oriental de la subcomarca del Moianès.
En aquest espai tenen gran protagonisme les aigües del riu Tenes, afluent del riu Besòs, que han anat modelant les formacions calcàries del contorn pel qual descendeix el riu formant la Vall del riu Tenes. Un gran salt d'aigua i diverses coves configuren els elements destacats del lloc.
Encara l'Espai Natural de Sant Miquel del Fai es troba situat al municipi de Bigas, s'accedeix al mateix des d'una carretera que neix al centre urbà del municipi de Sant Feliu de Codines.
El monestir de Sant Miquel del Fai és un antic cenobi benedictí situat a la localitat de Riells, a la comarca del Vallès Oriental, pertanyent a la província de Barcelona.
HistòriaEl monestir va ser fundat per Gombau de Besora, senyor entre altres terres del castell de Montbui a Caldas. En 997, Gombau va comprar les terres a Ramon Borrell. Es desconeix la data exacta de la fundació del monestir però en 1006 ja estava instal·lada una comunitat de frares, sent el seu primer abat Guillemund.
Tant els comtes de Barcelona com el mateix Gombau van dotar al monestir d'importants béns. En 1042, Gombau va unir, en qualitat de priorat, el monestir català amb el de Sant Víctor de Marsella per tal de garantir la continuïtat del cenobi després de la seva mort.
La comunitat resident a Sant Miquel va ser sempre petita, entre cinc i sis monjos. Va entrar en declivi a partir del segle XIV quan la comunitat va quedar reduïda a tres monjos. La vida religiosa al cenobi va finalitzar en 1567 quan es va convertir en una dependència de l'arxidiòcesi de Girona qui es va encarregar de mantenir el culte al recinte mitjançant sacerdots beneficiats. L'antic monestir es va anar transformant en un santuari al que acudien els veïns de les localitats properes. Després de la desamortització va quedar en mans de particulars. Les activitats religioses es van mantenir fins a 1936.
Tot i ser un monestir de petites dimensions va comptar amb importants donacions. Al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una creu romànica de plata repujada, obra única de l'orfebreria romànica, procedent de Sant Miquel. Al museu es troben també làpides, sarcòfags i altres articles de parament que demostren la riquesa que un dia va tenir aquest cenobi.
ArquitecturaL'església es va construir en una cova, servint-li de sostre la pròpia pedra. Es tracta de la major església troglodita del país. Té una portalada romànica formada per un arc de mig punt. Completa la portalada una arquivolta recolzada sobre un parell de columnes, rematades amb capitells decorats amb motius vegetals. Tan sols queden algunes restes de l'altar major.
Té una petita cripta a la qual s'accedeix a través d'una escalinata situada prop de l'entrada. En el sòl de l'església són visibles les làpides dels antics abats. A les capelles laterals, pràcticament desaparegudes, es troben dues tombes. La primera, del segle XIII, es creu correspon a Guillem, comte Osona i germà de Ramon Berenguer I, qui després de renunciar als seus drets, va ser monjo de Sant Miquel. L'altra tomba se suposa que és la d'Andrés d'Arbizu, monjo d'origen navarrès que va aportar nombrosos béns al cenobi.
L'antiga casa del priorat és d'estil gòtic i va ser construïda al segle XV. Durant molts anys va funcionar com a hostal, encara que conserva la seva disposició original.
El monestir es troba situat en un entorn natural ben conservat emmarcat pels penya-segats rocosos dels anomenats Cingles de Bertí, en el sistema muntanyós de la Serralada Prelitoral Catalana, i separa geogràficament la comarca del Vallès Oriental de la subcomarca del Moianès.
En aquest espai tenen gran protagonisme les aigües del riu Tenes, afluent del riu Besòs, que han anat modelant les formacions calcàries del contorn pel qual descendeix el riu formant la Vall del riu Tenes. Un gran salt d'aigua i diverses coves configuren els elements destacats del lloc.
Encara l'Espai Natural de Sant Miquel del Fai es troba situat al municipi de Bigas, s'accedeix al mateix des d'una carretera que neix al centre urbà del municipi de Sant Feliu de Codines.
Les fotos de la sortida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada