17 de març 2007

Vallfogona - Vidrà

Presentació
Vallfogona de Ripollès és una vila i municipi de la comarca del Ripollès, a les Comarques Gironines. Amb una mica més de 200 habitants, és un poble amagat al que només hi comunica la carretera N-260 des de Ripoll o Olot. Per pista forestal, s'hi pot accedir des de Sant Joan de les Abadesses pel nord i per la banda sud des de Vidrà.
Al municipi destaquen el Campanar del Pòpul, el Castell del Milany o el Pont Medieval sobre la Riera de Vallfogona, així com una col·lecció de Fòssils i Minerals de Josep Maria Jubells.

Vidrá
Vidrà és un municipi de la comarca d'Osona però pertanyent a la província de Girona. Fins el 1989 aquest municipi pertanyia a la comarca del Ripollès. També forma part de la comarca natural de El Bisaura.

Història
La vall de Vidrà és esmentada el 960, quan Emma, abadessa de Sant Joan, féu consagrar la seva església, dedicada a sant Hilari. El terme es repartia en les viles o grans propietats rurals de Vidrà, la Salgueda, Palou, Cabagès, Covilplana, Ciuret, Covildases, Bosquerons i la casa d'Arig amb les Planes, que han donat lloc a grans masies o a les parròquies sufragànies de Santa Margarida de Cabagès, Sant Bartomeu de Covildases o Santa Llúcia de Ciuret. Fora d'aquest conjunt de viles rurals, que formaven la parròquia estricta de Vidrà (llevat la Salgueda, de Sant Pere de Torelló), s'integren a l'actual terme municipal les antigues parròquies de Sant Pere de Milany i de Sant Antoni de Collfred.

Els senyors del castell de Milany tenien la jurisdicció civil i criminal sobre tot el terme de Vidrà, llevat del sector SE, que depenia de Curull, però, com que el monestir de Sant Joan de les Abadesses tenia la possessió de la parròquia i de molts drets i emoluments sobre els masos, era en realitat un domini compartit. Els consells generals de prohoms del terme tenien lloc al pla de l'Espinalt, equidistant de Vallfogona i de Vidrà. Al segle XVIII el terme jurisdiccional de Milany es dividí en la baronia i terme de Vallfogona i en la jurisdicció de Vidrà, organitzades en dues batllies.

Població

Les primeres dades de població (vidranesos) són del segle XII, moment en què la població tenia un creixement favorable que es prolongà fins al segle XIV, que es crearen les noves parròquies de Cabagès i de Covildases i arribà a tenir uns 70 masos. Aleshores s'inicià una davallada que féu baixar la població a 15 famílies a la fi del segle XV. A partir de mitjan segle XVI hi hagué un canvi de signe en sentit ascendent: 19 famílies el 1553, 14 cases a la població i 34 masies el 1686, 63 famílies i 386 persones el 1786 i 119 famílies i 740 persones el 1837 (aquests censos són parroquials, i exclouen els sectors de Milany i de Collfred, alhora que inclouen el petit sector de la Salgueda i l'Espaulella, que forma una vall a la serra de Curull. El terme sofrí, però, el despoblament típic dels municipis de muntanya, recollit en el primer cens modern de població; el 1892 hi havia 582 h. Tot i el revifament de les primeres dècades del segle XX (533 h el 1920), la guerra civil de 1936-39 i els anys posteriors potenciaren el despoblament. El 1950 la població era tot just la meitat de la censada un segle abans. El 1975 la població baixà per sota els 200 h i d'ençà d'aquest moment la davallada fou lenta però constant: 197 h el 1981, 171 h el 1991 i 163 h el 2001. L'any 2010 hi havia 168 h.

Les fotos de la sortida